dilluns, 13 de juny del 2011

MOSTRA DOCUMENTAL







MAPA CONCEPTUAL

FITXA RESUM PROJECTE

A. TITOL DE L’ACTIVITAT
JO VULL...JUGAR!.
B. DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS
Aprenent:
Aquesta activitat desenvolupa el cas de Victor, un alumne de 12 anys amb necessitats educatives especials derivades d’un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament amb dificultats, fonamentalment, en les àrees socialització i comunicació atès que no té llenguatge oral.
L’objectiu principal d’aquesta activitat serà la de facilitar i augmentar els intercanvis comunicatius a partir de l’ús d’un sistema alternatiu i augmentatiu de comunicació i així potenciar diversos aspectes alterats en  els paràmetres bàsics de la comunicació diàdica especialment en la dotació de ferramentes per donar continuïtat als inicis comunicatius de tot tipus atès la seua intencionalitat (demanda de necessitats, peticions, informació, regulació de conducta, anticipació, emocions…etc).
Mediadors: Dues especialistes de pedagogia terapèutica i una educadora.
Tecnologia mediadora: Ordinador amb connexió a internet, impressora, càmera fotogràfica digital, notebook, projector i pissarra digital interactiva, tablet i software.
C. DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA
DESCRIPCIÓ
Encara que Victor té una gran intenció comunicativa no disposa de llenguatge oral que li permeta  interaccionar amb el seu entorn immediat. Aquesta manca de llenguatge determina els diferents àmbits de desenvolupament de Victor com poden ser l’aprenentatge, les interaccions, l’autonomia, i la conducta... 

Els actes comunicatius de Victor és limiten a realitzar demandes i per aconseguir-ho la seua conducta és purament instrumental: agafar la ma de l’adult i dirigir-la cap a les coses que desitja per poder aconseguir-les.

En moltes ocasions, el fet de no poder fer-se entendre en les seues demandes origina problemes de conducta greus, per exemple quan vol alguna cosa i no ho té a la vista per poder demanar- ho.

Veient les dificultats que té el nen en la regulació de la conducta atès les limitacions del llenguatge i el malestar que li produeix el fet de no poder comunicar els seus desitjos i necessitats es decideix implantar un SAAC per paliar aquestes situacions.

Per a açò es parteix dels interessos de l’alumne perquè li resulte més atractiu i motivador i la resposta cap a aquest nou sistema siga més exitosa.

Victor presenta un gran interés pels joguets, li agraden molt tot tipus de jocs i sol fer ús d’ells i demandar-los a la seua manera. És per això que partirem d’aquestes preferències per començar a treballar la comunicació en diferents moments:

  • Tant a l’aula, quan  a Victor se li indique de què disposa de temps lliure després d’haver acabat les seues tasques.
  • Com en les hores d’esplai. Hem observat que Victor presenta certes dificultats en aquest moment ja que no sol interaccionar amb els companys ni realitzar cap activitat . Aquest temps el dedica a aïllar-se i realitzar diferents conductes estereotipades que són del seu gust com balancejar-se, trencar fulles dels arbres, caminar pel pati...etc. És per açò que es creu convenient que Victor empre aquest temps amb un joc funcional que li permeta la comunicació i interacció amb els seus companys tant de l’aula com del centre.
Cal remarcar que partirem d’aquest centre d’interès per posteriorment anar ampliant a altres i així que el seu acte comunicatiu siga el més efectiu possible.
Per resumir direm que el propòsit és que Victor comence a emprar un sistema comunicatiu que li permeta expressar les seues necessitats i més concretament en la gestió del temps lliure i d’oci. Amb el propòsit  de contribuir a la millora de les conductes disruptives que puga tenir el alumne, l’increment de les interaccions en el seu context i l’expressió de necessitats.

TRETS CARACTERÍSTICS DEL PROBLEMA

  • ESTRUCTURACIÓ: Proposem un problema altament estructurat que integrarà distintes passes per a la seua resolució com: anàlisi de les característiques personals i d’aprenentatge de l’alumne, recerca de SAAC, decisió sobre el més adient a les necessitats de l’alumne, entrenament exhaustiu, generalització d’aquest sistema des de situacions més altament estructurades dirigides a l’aprenentatge de l’ús del sistema a l’utilització en altres contextos de relació...etc.
  • COMPLEXITAT: És un problema complex ja que té molts components representats, que interactuen entre ells. Aquest problema encara que  té un alt grau d’estructuració i per la importància que planteja la comunicació alternativa per al desenvolupament personal del nostre alumne, podríem descriure’l com complex ja que; utilitzem eines altament específiques, amb alt grau d’entrenament per a utilitzar-lo de manera adequada, nou per al nostre alumne i per al context educatiu on es troba ubicat. 
  • ESPECIFITAT DE CAMP:  Aquest plantejament està situat dins d’un context determinat i en una situació específica i està basat en les dificultats i necessitats comunicatives i de relació dels nostre alumne . Està dins dels problemes que usen regles ja que hi ha un objectiu clar però múltiples vies de solució, en aquest cas nosaltres decidirem en funció de les característiques del nostre alumne, les seues necessitats, les característiques contextuals i les característiques individuals i d’aprenentatge quin serà el Sistema Alternatiu i Augmentatiu de Comunicació més idoni.
D. MANERA EN COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA
El present treball aborda el cas de Victor, un alumne amb absència de llenguatge oral, i la utilització de les Noves Tecnologies com a recurs comunicatiu. Veurem com un sistema alternatiu i augmentatiu de comunicació serà la ferramenta que permeta a Victor gestionar l’entorn ja que podrà tenir una major autonomia, independència, autorregulació i autodeterminació, i per tant, major relació amb el context educatiu, familiar, relacional...etc.

Malgrat que el nostre alumne no posseeix llenguatge verbal i té associat un retard mental amb grans necessitats de suport per desenvolupar-se en qualsevol àrea de la seua vida, els avantatges que planteja l’ús d’aquestes eines es veu reflectida en la millora de la conducta adaptativa que li faran respondre de forma més efectiva a les demandes del context on es mou.

El nostre alumne posseeix una gran capacitat d'atenció i bona memòria visual però presenta menys destresa per la utilització de l’ordinador, sobre tot per a l’ús del ratolí. Però ara bé, és un recurs molt atractiu per a Victor i en ell el factor motivacional juga un paper fonamental.

En definitiva, l’alumne podrà millorar en la seva habilitat de desenvolupament en la vida diària, en l’autonomia, les relacions amb les persones que conformen en el seu entorn, però a més li permetrà aprendre conceptes, resoldre problemes de conducta que es puguen originar per no poder comunicar-se, a donar sentit a les accions, a anticipar situacions, a generalitzar aprenentatges, i a flexibilitzar la seva comprensió o percepció.
E. CONTEXT DE L’ACTIVITAT
El context en el qual  s’emmarca la nostra actuació és una aula de Comunicació i Llenguatge a un Institut de Secundària Obligatòria. Aquesta està situada en una petita població en la perifèria de València. Es crea en aquesta localitat amb la finalitat de proporcionar una continuïtat en l'escolarització de l'alumnat que finalitza la seva escolaritat en un dels centres més pioners en l'atenció educativa amb l'alumnat amb Necessitats Educatives Especials i que ha actuat com a centre preferent d'inserció educativa de nens i nenes amb aquestes característiques.
L’aula de comunicació i llenguatge és una unitat específica d’educació especial que pretén oferir una resposta educativa a l’alumnat amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament o Trastorns Específics del Llenguatge en un entorn normalitzat de màxima inclusió a l’etapa educativa de Secundària. A l’aula CIL s’atenen sis alumnes, dels què cinc pertanyen al tipus de modalitat A, és a dir que reben una atenció directa a l’aula de comunicació i llenguatge superior o igual al 40% del seu horari lectiu. Per altra banda, hi ha dos alumnes que assisteixen menys d’aquest percentatge a la nostra aula i per tant, pertanyen a la modalitat B.
F. CARACTERÍSTIQUES DE L’APRENENT
Fent  referència al nivell de rendiment curricular cal esmentar que Víctor presenta una competència situada  en l’etapa d’Educació Infantil pel que fa a continguts més purament acadèmics a  més no disposa.

Pel que fa a l’ajust comportamental, comentar que Victor és un alumne que presenta certs problemes de conducta derivats de la seva absència de canals comunicatius.

En l’àmbit de les interaccions, Victor no mostra interès en l’establiment de les mateixes ni respon quan altres les inicien: companys de l’aula CIL, del seu grup de referència i amb els diferents professionals del centre i hem d’incitar-lo per a que les realitze.

Referent a la autonomia personal, destacar que té un baix nivell d’autonomia en àrees como els desplaçaments, treball acadèmic,  el vestit i altres, necessitant l’ajuda de l’adult i la supervisió constant.

Respecte al llenguatge i comunicació, Víctor té una bona comprensió del llenguatge i és en l’àrea de l’expressió on presenta majors dificultats. Encara que té intenció comunicativa en la demanda de necessitats no té cap mitjà que li permeta fer efectiu la seua capacitat de comunicació
G. COMPETÈNCIES  ESPECÍFIQUES QUE FAREM SERVIR
Les competències bàsiques són un conjunt de destreses, coneixements i actituds necessaris per a que una persona desenvolupe el benestar emocional, material, físic, social i la capacitat d’autodeterminació en els distints àmbits d’actuació: personal, escolar i social.

Totes les competències bàsiques són importants per aconseguir el desenvolupament integral i harmònic dels nens i nenes, aquestes son:

1. En comunicació lingüística.
Habilitats per a comprendre, expressar i interpretar pensaments, sentiments i fets amb en diferents formes comunicatives i escenaris o contextos i regular el comportament.

2. Matemàtica. Habilitats necessàries per a aplicar amb precisió i rigor els coneixements i el raonament matemàtic en la descripció de la realitat i en la resolució de problemes de la vida quotidiana.

3. En el coneixement i la interacció amb el mon físic. Habilitats per a comprendre:
- el món físic en sí mateix
- la seva interacció amb les persones mitjançant l'ús del mètode científic
- l'actitud de compromís amb la protecció i millora de la pròpia salut i de l'entorn.

4. Tractament de la informació i competència digital. Habilitats per a utilitzar de forma autònoma i crítica, les eines informàtiques per a buscar, obtenir, processar i transformar informació, així com per a comunicar-se.

5. Social i ciutadana. Habilitat per a conviure, "comprendre la societat en la que viu, actuar d’acord amb els principis ètics i democràtics en els distints escenaris i contextos en els que viu i participa.

6. Cultural i artística. Habilitats per a conèixer, comprendre, crear i participar en manifestacions culturals i artístiques diverses en els diferents escenaris i contextos en els quals viu i participa.

7. Per a aprendre a aprendre. Habilitats per a planificar, desenvolupar i avaluar de forma autònoma l'aprenentatge, sentir-se motivat per a fer-lo, i utilitzar-lo en els diferents contextos.

8. Autonomia e iniciativa personal. Habilitats per a, des del coneixement de si mateix i de les opcions existents, prendre decisions pròpies, dur-les a la pràctica, assumir riscos i acceptar responsabilitats.

9. Competència emocional. Habilitats per a conèixer i controlar les emocions i sentiments, per a llegir els estats d'ànim i sentiment aliens, per a establir relacions positives amb els altres i per respondre de forma adequada a les exigències personals, escolars, socials i familiars.

El currículum amb aquest tipus d’alumnat té com objectiu aconseguir el màxim desenvolupament per poder fer-se valer en la vida quotidiana i, les competències bàsiques, concebudes com la consecució d’habilitats adaptatives, configuraran una ferramenta fonamental per aconseguir aquestes finalitats. Per tant serà fonamental integrar-les en el procés educatiu del nostre alumnat i al funcionament de la nostra aula.
H. CONTINGUTS
- Entendre i reaccionar davant  les demandes del seu entorn.
- Conèixer i comunicar les emocions i necessitats pròpies, així com comprendre les dels altres.
- Incorporar habilitats de comunicació funcionals per a la vida real.
- Adquirir un codi comunicatiu (no verbal)  que li sigui  funcional.
- Desenvolupar l’activitat imaginativa, el joc  funciona i el simbòlic.
- Aprendre a iniciar i mantenir intercanvis comunicatius amb els altres, ajustant-se a les normes bàsiques que fan possible tals intercanvis (contacte ocular, expressió facial, gestos, etc.).
- Desenvolupar habilitats per a les relacions interpersonals en general.
- Mostrar interès cap a les altres persones i el contacte social.
- Aprendre a relacionar-se, de forma correcta i efectiva, amb els altres en diferents situacions i contextos.
I. SEQÜENCIACIÓ DE LES ACTIVITATS
Donades les característiques de l’alumne es fa difícil realitzar una previsió exacta de les sessions que anem a emprar per desenvolupar aquesta activitat que hem plantejat. És per això que la temporalització de les mateixes ens les marcarà el propi alumne i les seues necessitats.

La seqüenciació de les activitats serà la següent:
  • SESSIONS INICIALS.
Creació d’activitats d’ensenyament –aprenentatge, en suport informàtic, que li permeten familiaritzar-se amb el vocabulari que es va a treballar: ELS JOCS.
Les activitats estaran adaptades al seu nivell de competència curricular i seran activitats tipo de relacionar, classificar, identificar... Es realitzaran amb notebook per a la pantalla digital interactiva ja que el alumne presenta dificultats en l’ús del ratolí.

  • SESSIONS DE DESENVOLUPAMENT.
Una vegada l’alumne haja adquirit  el vocabulari treballat  i els conceptes es començarà amb l’entrenament comunicatiu perquè realitze demandes a través de la construcció de frases senzilles en què es realitzen peticions dels jocs que Victor vol en cada moment.
El disseny d’aquetes activitats també es realitzaran amb suport informàtic amb programa notebook per ser aplicades en la pantalla digital interactiva.

  • SESSIONS DE CONSOLIDACIÓ
Quan ja l’alumne hagi desenvolupat la comprensió del sistema, és a dir, la relació de contingència entre la seua demanda i l’efecte sobre l’entorn és quan començarem a emprar el TABLET i el seu software pertinent.

Aquest  ha sigut seleccionat  tenint en compte els següents criteris:

1. Valoració inicial del nivell de competència de l'alumne a les àrees implicades en la comunicació i determinació de les necessitats que presenta.

2. Elecció del sistema de comunicació i dels elements d'accés més adequats al seu nivell de competència i necessitats.

3. Selecció del vocabulari inicial. El vocabulari inicial es seleccionarà en funció dels seus interessos. I s’anirà ampliant progressivament.

4. Ajust i entrenament en l'ús del sistema de comunicació triat.

5. Seguiment i avaluació dels resultats amb la finalitat de donar continuïtat al sistema triat o a la seva possible modificació.

6. Generalització del sistema al seu entorn habitual.

ACTIVITATS.

-          Activitat 1. Posem a disposició de l’alumne els diferents jocs de l’aula per veure per quin d’ells sent preferència i així conèixer els seus gustos encara que aquesta informació també la podem extreure de l’observació diària de l’alumne.
-          Activitat 2. Es presentaran diferents imatges en què es diferencien distints objectes, l’alumne de identificar entre ells els que són jocs.
-           Activitat 3. Realitzar puzzles d’imatges de jocs de 4 peces.
-          Activitat 4. Relacionar imatge real dels diferents joguets amb el seu pictograma corresponent.
-          Activitat 5. Classificar joguets pel seu color.
-          Activitat 6. Fer sèries de tres components.
-          Activitat 7. Identificar els pictogrames del joguets pel seu nom davant l’emissió de la paraula.
-          Activitat 8. Realitzar peticions de jocs a través de frases senzilles.
-          Activitat 9. Realitzar frases senzilles davant la consigna verbal.
-          Activitat 10. Conèixer el mecanisme de funcionament del SAAC:
·         Comunicar utilitzant un únic pictograma.
·         Comunicar utilitzant un panell temàtic relacionat amb la categoria semàntica dels joguets (ex. Jo vull la pilota).
·         Comunicar composant una frase senzilla o seqüència de pictogrames.
-          Activitat 11. Creació de frases davant l’estímul visual del joc que li presentem.
-          Activitat 12. Demandar jocs a través del SAAC en els moments on l’alumne hagi de triar.

J. FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació com a recurs didàctic en la resposta educativa a les persones amb TEA, i més concretament en l'àmbit de la CAA, confereix a aquesta una nova dimensió, en oferir possibilitats il·limitades en contraposició  als recursos tradicionals. No se'ns escapa que la imatge, el so i la imatge en moviment ens ofereixen claus motivacionals i d'atenció formidables.

En el context de la tecnologia d'ajuda, el ventall de possibilitats de la CAA, s'estén a tres camps: els taulers de comunicació, els comunicadors electrònics i els ordinadors personals (*Alcantud, 1995).
Tots aquests sistemes de comunicació utilitzen claus ideogràfiques, pictogràfiques o gestos, depenent del tipus de sistema de comunicació que sustentin.

L'objectiu d'aquests recursos és facilitar l'aprenentatge d'aquests sistemes aprofitant les potencialitats dels programes multimèdia, entenent com a tal “aquell capaç de presentar informació textual, sonora i audiovisual de manera integrada i coordinant: gràfics, fotos, seqüències de vídeo, gràfics animats,...”
 
Aquestes eines es converteixen per a ells en un recurs molt atractiu i potent perquè ofereixen un entorn i una situació controlable (són predictibles); presenten una estimulació multisensorial, fonamentalment visual; la seva capacitat de motivació i reforç és molt alta, afavorint l'atenció i disminuint la frustració davant els errors; afavoreixen o possibiliten el treball autònom, així com el desenvolupament de les capacitats d'autocontrol, s'adapten a les característiques de cadascun, respectant el seu ritme d'aprenentatge; són un element d'aprenentatge actiu, on destaquen la seva versatilitat, flexibilitat i adaptabilitat. Aquest tipus de suport poden ajudar-nos a oferir respostes eficaces a les necessitats educatives en l'àmbit de la comunicació i el llenguatge de les persones amb TEA.
K. PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Es centrarà en el procés de recollida d'informació rellevant al llarg de tot el procés d’entrenament, aquest procés d'avaluació no és estàtic, sinó que és dinàmic i es desenvoluparà en tres etapes:
- Recollida inicial de dades.
- Valoració de les dades i presa de decisions sobre la intervenció.
- La pròpia intervenció que permetrà una nova recollida de dades, a partir dels quals s'anirà ajustant o modificant les decisions que es van prendre.

Els Instruments i procediments que utilitzarem en l'avaluació són alguns com:
- Proves estandarditzades
- Llistats observacionals
- Proves no estandarditzades

L’avaluació serà continuada i registrarem de forma individualitzada certs aspectes bàsics del procediment d’entrenament, com ara:
-       Autonomia en l’utilització del SAAC
-       Utilització del SAAC.
-       Generalització a altres àmbits
-       Mostra d’interès i motivació.
-       Utilització per a les seues interaccions amb les persones 
Sigles emprades
NEE (Necessitats Educatives Especials)
TEA (Trastorn de l’Espectre Autista)
Comunicació Alternativa i Augmentativa (CAA).
SAAC(Sistemes Alternatius i Augmentatius de la Comunicació

dilluns, 9 de maig del 2011

CAS BASAT EN KITE

 
TRENCANT BARRERES, OBRINT FRONTERES.
Síntesi destacant l’aprenentatge.
El context en el qual  s’emmarca la nostra actuació es una aula de Comunicació i Llenguatge a un Institut de Secundària Obligatòria. Aquesta està situada en una petita població en la perifèria de València. Es crea en aquesta localitat amb la finalitat de proporcionar una continuïtat en l'escolarització de l'alumnat que finalitza la seva escolaritat en un dels centres més pioners en l'atenció educativa amb l'alumnat amb Necessitats Educatives Especials i que ha actuat com a centre preferent d'inserció educativa de nens i nenes amb aquestes característiques.
L’aula de comunicació i llenguatge és una unitat específica d’educació especial que pretén oferir una resposta educativa a l’alumnat amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament o Trastorns Específics del Llenguatge en un entorn normalitzat de màxima inclusió a l’etapa educativa de Secundària.
Aquesta aula compta amb recursos extraordinaris per donar una resposta a les necessitats de suport que presenta l’alumnat a l’àmbit comunicatiu, social i curricular i dona resposta educativa a les necessitats específiques de alumnat amb:
·         Trastorn Mixte del Llenguatge Receptiu-Expressiu (TLm)
·         Trastorns Generalitzats del Desenvolupament(TGD)
·         Trastorn autista
·        Síndrome d’Asperger

Les característiques del nostre alumnat les podem englobar dins de quatre dimensions fonamentals: socialització, comunicacions i llenguatge, anticipació i flexibilitat, i simbolització. I cadascuna de les dimensiones es divideixen en tres subdimensions:

• Alteracions de la Socialització:
- de les Relacions Socials
- de la Referència Conjunta
- de la Intersubjetividad i el Mentalisme

• Alteracions de la Comunicació i el Llenguatge:
- de les Funcions Comunicatives
- del Llenguatge Expressiu
- del Llenguatge Comprensiu

• Alteracions de l’anticipació i la Flexibilitat:
- de l’anticipació
- de la Flexibilitat
- del Sentit de l’activitat

• Alteracions de la Simbolització:
- de la Imaginació
- de la Imitació
- de la Suspensió

A banda i mitjançant les adaptacions curriculars significatives dels nostres alumnes, tenim com a objectius d’aula desenvolupar les  habilitats adaptatives que  els permetran tindre les suficients competències com per a desenvolupar-se amb autonomia en la seua vida adulta:
COMUNICACIÓ:
·         Desenvolupar estratègies de comunicació verbals i no verbals.
·         Desenvolupar la capacitat d’entendre i ser entès.
·         Expressar les seues necessitats bàsiques, pensaments i sentiments.
·         Aplicar estratègies comunicatives de forma funcional en els entorns habituals.

HABILITATS SOCIALS:
·         Desenvolupar estratègies per comprendre el món social: els altres i la seua actuació.
·         Percebre, controlar i articular el seu comportament tenint en compte als altres.
·         Conèixer i adaptar-se a les normes de cada situació.
·         Establir vincles que faciliten la seua participació en diferents nuclis de relació.
·         Desenvolupar l’interès, la curiositat i gaudi per la relació amb els altres.

OCI I TEMPS LLIURE:
·         Participar en situacions socials usuals i en activitats culturals de la seua comunitat.
·         Desenvolupar interessos i aficions per al gaudi del temps d’oci.

HABILITATS LABORALS:
  • Desenvolupar hàbits i habilitats que possibiliten el transit ala vida adulta.
  • Desenvolupar competències per seguir instruccions en la realització de tasques senzilles i en la planificació d’aquestes.
  • Adquirir patrons de comportament per participar en activitats ocupacionals i prelaborals: responsabilitat, respecte a l’autoritat, resistència al treball,...

AUTONOMIA PERSONAL
  • Conèixer el seu propi cos i les seves necessitats personals bàsiques
  • Adquirir hàbits de cura personal que facilitin la participació en l'entorn.
  • Experimentar, conèixer i identificar experiències motrius i perceptives en relació amb el propi cos, a l'espai físic i al medi social.
  • Actuar de forma autònoma i independent en les activitats de la vida diària.
  • Adquirir benestar físic i personal.


    AUTOREGULACIÓ
·         Identificar i resoldre de forma activa les pròpies necessitats bàsiques.
·         Respectar les conductes i torns que regulen l'intercanvi social.
·         Controlar i articular el comportament propi d'acord al comportament dels altres.
·         Conèixer i adaptar-se a les normes i valors propis de cada context social.

·         Autodefinir-se en grup en funció dels seus interessos i gusts.

HABILITATS ACADÈMIC-FUNCIONALS
  • Desenvolupar les capacitats cognitives bàsiques: classificació, seriació, inclusió...
  • Adquirir conceptes bàsics i procediments lògics matemàtics que siguen funcionals en la vida quotidiana.
  •  Desenvolupar la comprensió i ús de codis gràfics o escrits per a comunicar missatges.
·         Desenvolupar la identificació i representació a través de diversos llenguatges: matemàtic, verbal, numèric...
  • Aplicar les habilitats acadèmiques funcionals en els distints àmbits d’inserció de la persona.

MEDI FÍSIC I SOCIAL
  • Desenvolupar habilitats motrius i socials implicades en la vida quotidiana.
  • Aprendre a desenvolupar-se amb iniciativa i autonomia en diferents contextos del seu mitjà proper: barri, carrer, mitjà escolar, oci,...
  • Utilitzar amb autonomia els mitjans de comunicació necessaris per participar en la comunitat: transport, mitjans de comunicació, entitats,...
  • Conèixer i articular el comportament a les normes i valors del mitjà.
  • Participar en situacions socials usuals i activitats culturals de la comunitat.
Atès a aquestes característiques, sobre tot atenent a les dificultats que presenten tant en la comunicació com en les habilitats i relacions socials, les noves tecnologies de la informació i comunicació juguen un paper fonamental. Pel que fa a la comunicació, internet ens ha permet l’accés i ens ha posat a l’abast Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació que són fonamentals en el llenguatge expressiu i receptiu del nostre alumnat i per tant que juguen un paper fonamental en el seu desenvolupament i la relació amb el mon que els envolta. Per altra banda, trobem que les xarxes socials poden ser un bon mitja d’establiment de relacions socials amb els seus iguals o persones que estan al seu voltant. Talment con citen alguns autors: “Facilitant la revolució tecnològica, totes les dificultats que presenten els nenes i nenes amb TGD els poden fer arribar a preferir sistemes comunicatius menys demandants e invasius que la interacció cara a cara, optant moltes vegades per opcions que avui ens facilita internet: chats, messenger, emails, xarxes socials com el Facebook o Tuenti. Aquest mitjans posen en joc moltes menys variables extralingüístiques on presenten moltes dificultats i permeten grans avantatges.
El treball que nosaltres plantegem és la comunicació amb una altra aula de Comunicació i Llenguatge ubicada a la província de Castelló amb la finalitat de preparar un encontre entre els alumnes d’aquestes aules. Aquest esdeveniment requerirà l’organització d’activitats en la qual els alumnes hauran d’emprar diferents ferramentes relacionades amb les tecnologies de la informació i comunicació. 
Índex
Contingut
Accés al text
Context General
Experiència en ensenyament
10 anys

Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC

Nivell mig. Les utilitzem a nivell usuari, en casa i en el treball.


Tipus d’escola
Institut d’Educació Secundària.

Localització del centre
Centre situat a la perifèria d’una gran ciutat.

Connexió
 Internet. Alta velocitat

Localització dels recursos tecnològics
Ordinador, pissarra digital a l’aula, impressora làser a color i càmera digital.

Situació soci - econòmica dels alumnes
Classe mitjana.


Context de la història o cas
Nivell dels alumnes
6 alumnes amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament d’entre 12 i 14 anys


Àrea / unitat
Aula de Comunicació i Llenguatge

Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
1. Explicació a l’alumnat de l’aula de l’activitat que es va a realitzar a través de la pissarra digital interactiva amb el suport de power point.

2. Creació d’un compte de correu electrònic.

3. A través de diferents sessions se’ls proporcionarà a l’alumnat nocions bàsiques sobre l’ús del mateix.

4. Presa de contacte amb l’aula CIL de Castelló. Cada alumne farà un correu fent una presentació de sí mateix. Aquells que tinguen lecto-escriptura ho realitzaran d’aquesta forma. I dos alumnes que tenim que no tenen llenguatge oral ho faran a través del Sistema Pictogràfic de Comunicació que empren.

5.Per aquesta activitat de presentació els alumnes també hauran d’adjuntar una fotografia seua. Per això també s’haurà d’ensenyar-los a realitzar fotografies, posar-les a l’ordinador i adjuntar-les al correu electrònic.

6. Comunicació setmanal per tal d’organitzar l’encontre que es va a realitzar.






Nivell d’aprenentatge esperat

  1. Posar a disposició de l’alumnat estratègies i metodologies que involucrin l'ús de les TIC en el desenvolupament de projectes escolars, aprofitant en forma integral aquests recursos.

  1. Establir diferents nivells de coneixement i competències d'ús de les TIC, d'acord a les possibilitats de cadascú.

  1. Emprar el treball grupal col·laboratiu i cooperatiu com a metodologia d'aprenentatge.
  2. Articular accions amb altres programes i projectes de similars característiques per afavorir aspectes comunicatius i relacionals entre l’alumnat.


Tipus d’activitat
Activitat  setmanal dins les dues hores que aquests alumnes dediquen al mòdul de informàtica

Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Pissarra digital, càmera de fotos digital, ordinador i impressora.

Raó per la qual la fa servir
Amb el nostre alumnat s’utilitzen les TIC per raons com la seva funcionalitat i les possibilitats d’adaptació de materials d’aprenentatge, encara que el principal motiu es fonamenta en la motivació que els suposa qualsevol tipus d’activitat que es veu reflexada amb imatges. El maneig de les noves tecnologies que trobem normalment a les nostres cases (ordinadors, reproductors d’Mp4, internet…) és més eventual en adolescents amb necessitats educatives especials, pel que els suposa un element molt motivador (sobretot quan són participants actius en la seva utilització)


Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)
Fomentar l’autonomia en la utilització de noves tecnologies en els alumnes amb necessitats educatives especials.
Treballar l’atenció, memòria i comprensió de l’entorn immediatament i les activitats que en ell es realitzen.
Fomentar l’expressió, comunicació i les habilitats socials.

Dificultats trobades
Els diferents nivells de comprensió i autonomia dels alumnes suposen un esforç molt important d’adaptació de les explicacions i activitats.

Ajuda / col·laboració emprada
Ajuda dels pares a casa.
Suport informàtic

Rol del professor
Mestra i educadora s’ocupen de dirigir cada activitat, així com assegurar la comprensió de les sessions amb activitats d’anticipació
Mestra i educadora suposen un suport continu d’explicació i seguiment.


Rol de l’estudiant
L’alumnat experimenta, amb les TIC i descobreix mitjançant la pràctica algunes de les seves utilitats.

Resultats
Observacions
La motivació que per a aquest alumnat suposa el maneig i investigació amb les eines tecnològiques ha suposat una font molt important d’aprenentatge.

Avaluació de l’aprenentatge
L’avaluació es planteja de forma global  i de forma individualitzada segons les característiques i possibilita de cadascun dels alumnes.

Lliçó apresa pel professor
Els alumnes amb necessitats educatives especials són capaços d’utilitzar les TIC amb una llavor força important d’entrenament i adaptació a les seves característiques i interessos.
La generalització dels aprenentatges i de l’ús de les TIC amb aquest alumnat ha de ser un treball de conscienciació dels professionals que amb ells treballem, però també de famílies i entorns on desenvolupen el seu temps d’oci.